La història del cinema comença el 28 de desembre de 1895, data en què els germans Lumière van projectar públicament la sortida d'obrers d'una fàbrica francesa a Lió, la demolició d'un mur, l'arribada d'un tren i un vaixell sortint del port.
L'èxit d'aquest invent va ser immediat, no només a França, sinó també a tot Europa i Amèrica del Nord. En un any els germans Lumière creaven més de 500 pel · lícules, marcades per l'absència d'actors i els decorats naturals, la brevetat, l'absència de muntatge i la posició fixa de la càmera. Però els espectadors van acabar avorrint per monòton de les preses. I va ser George Méliès qui va aprofundir per primera vegada en el fet d'explicar històries fictícies i qui va començar a desenvolupar les noves tècniques cinematogràfiques, sobretot el 1902 amb "Viatge a la lluna" i el 1904 amb "Viatge a través de l'impossible", aplicant la tècnica teatral davant la càmera i creant els primers efectes especials i la ciència-ficció filmada. A partir de llavors la cinematografia no va fer més que millorar i van sorgir grans directors com Ernst Lubitsch, Alfred Hitchcock, Fritz Lang, o Charles Chaplin que van mantenir en constant evolució la tècnica fins que el 1927 s'estrena la primera pel · lícula amb so El cantant de jazz , a partir de la qual el cinema tal com es coneixia deixo d'existir i es van imposar guions més complexos que s'allunyaven dels estereotipats personatges que l'època muda havia creat.
Al cap dels anys la tècnica va permetre la incorporació del color, arribant el 1935 amb "La fira de les vanitats" de Rouben Mamoulian, encara que artísticament va aconseguir la seva màxima plenitud el 1939 amb "El que el vent s'endugué". El color va trigar més a ser adoptat pel cinema. El públic era relativament indiferent a la fotografia en color oposadament al blanc i negre. Però al millorar els processos de registre del color i disminuir els costos enfront del blanc i negre, més pel · lícules es van filmar en color.
Assegurant el seu lloc en successió al cinema clàssic com per la seva proximitat al postmodernisme.
Avui en dia les pellicules es distribueixen digitalment, en DVD, BluRay o streaming. Cada vegada són més els serveis en línia per poder llogar pellicules.
L'èxit d'aquest invent va ser immediat, no només a França, sinó també a tot Europa i Amèrica del Nord. En un any els germans Lumière creaven més de 500 pel · lícules, marcades per l'absència d'actors i els decorats naturals, la brevetat, l'absència de muntatge i la posició fixa de la càmera. Però els espectadors van acabar avorrint per monòton de les preses. I va ser George Méliès qui va aprofundir per primera vegada en el fet d'explicar històries fictícies i qui va començar a desenvolupar les noves tècniques cinematogràfiques, sobretot el 1902 amb "Viatge a la lluna" i el 1904 amb "Viatge a través de l'impossible", aplicant la tècnica teatral davant la càmera i creant els primers efectes especials i la ciència-ficció filmada. A partir de llavors la cinematografia no va fer més que millorar i van sorgir grans directors com Ernst Lubitsch, Alfred Hitchcock, Fritz Lang, o Charles Chaplin que van mantenir en constant evolució la tècnica fins que el 1927 s'estrena la primera pel · lícula amb so El cantant de jazz , a partir de la qual el cinema tal com es coneixia deixo d'existir i es van imposar guions més complexos que s'allunyaven dels estereotipats personatges que l'època muda havia creat.
Al cap dels anys la tècnica va permetre la incorporació del color, arribant el 1935 amb "La fira de les vanitats" de Rouben Mamoulian, encara que artísticament va aconseguir la seva màxima plenitud el 1939 amb "El que el vent s'endugué". El color va trigar més a ser adoptat pel cinema. El públic era relativament indiferent a la fotografia en color oposadament al blanc i negre. Però al millorar els processos de registre del color i disminuir els costos enfront del blanc i negre, més pel · lícules es van filmar en color.
Assegurant el seu lloc en successió al cinema clàssic com per la seva proximitat al postmodernisme.
Avui en dia les pellicules es distribueixen digitalment, en DVD, BluRay o streaming. Cada vegada són més els serveis en línia per poder llogar pellicules.